Laia

Des del 1987 sóc la Laia.
I avui, la Laia resultant d’una trajectòria que passa per experiències molt diverses.

Un munt d’anys d’Esplai amb l’energia del fer per l’amor al “fer en comunitat”. De destinar temps i dedicació a un equip i a molts infants. Un temps amb moltes ganes de compartir i créixer a través del joc.

Una carrera d’Educació Infantil on van venir els primers plaers de qüestionar-ho tot. De converses per aprofundir, de lectures apassionants. I tot just sortir, un xoc amb la realitat.

Per sort un viatge a Suècia m’acosta a Malaguzzi i la seva pedagogia Reggio Emiliana. Canvi d’ulleres. On l’infant va passar a ser el centre. On l’adult, per primera vegada en els meus ulls, acompanyava, confiava en les capacitats innates de les persones, on l’art hi tenia espai, i la natura era la segona llar. 

Una tornada amb apropament a l’associació de Llars de Criança i la descoberta del món de l’Educació Viva… Moltes ressonàncies, moltes ganes d’iniciar un profund treball personal.

L’entrada en un projecte de criança a Terrassa, acompanyant infants d’1 a 3 anys on he après meravelles, on agraeixo la confiança i l’espai que em van regalar per créixer. Un equip amorós que m’acosta al món Waldorf i Piklerià. Aquí és on ens coneixem amb la Nina.

L’aventura d’ajudar a fer créixer un projecte d’Escola de Circ. Espai on el moviment, la lliure experimentació, la creació i el joc hi tenen cabuda. Un projecte teixit amb un equip circense molt potent, obert a acollir propostes pedagògiques que parteixen del respecte.

I la gran experiència de viure un curs sencer en un projecte preciós de mirada i cor Piklerià envoltada de natura Puig-regenca. Riu. Verd. Ocells i molta fusta.

I avui aquí, a l’Agalaia, amb ganes de d’oferir, de conèixer, d’aprendre i seguir visquent. 

Sóc la Laia. Sensible, perceptiva, intuïtiva. Cada dia amb més presència, més escolta.

M’agrada ser la planta que tot ho observa, i tenir un equip amb qui conversar, contrastar, resoldre dubtes, crear…

Gaudeixo cuidant el que m’envolta. L’error, de vegades, descuidar-me un xic.

Sóc de processos lents i intensos. Aprenc amb l’experiència. Sento que no sóc molt bona comunicadora; tinc un grill al cap que salta sovint de tema en tema fins que marxa amb un vol maldestre que no sap ni des d’on ha iniciat el viatge.

M’agrada el compromís i treballar amb ganes.  

Peco d’insegura en alguns àmbits, però també m’aporta prudència, reflexió i espai de creixement. Sóc especialista de miques: sé una miqueta de moltes coses, però no sóc especialista en res concret. Tot i que tinc la sospita que ja sé cap a on vull aprofundir.